“El periodisme digital no existeix”

Silvia Cobo, periodista freelance.

Què és el que més t’agrada de la teva professió?

El contacte amb les persones. Malgrat fer formació, lluito per continuar explicant històries. El meu proper repte és anar més enllà del món del periodisme.

Quins són els avantatges del periodisme digital?

El periodisme digital no existeix. El periodisme digital és periodisme. El repte ara mateix és dignificar el periodisme que es fa a Internet i que no es devaluïn els estàndards de qualitat. A Internet hi ha molts errors de verificació.

Aquest és un dels perills del món digital?

Aquest és un problema d’alguns responsables de pàgines webs i diaris digitals, que fan freaky notícies, l’objectiu de les quals no és informar, sinó crear audiència.

Fins a quin punt hem de tenir en compte l’audiència, doncs?

És important, però el criteri del periodista segueix sense essencial. I ara més que mai, perquè l’abundància d’informació és una gran dificultat per estar informat.

Quins són els avantatges i inconvenients de ser periodista freelance?

Si em truquen, bé i si no em truquen, tinc un problema. Però ser periodista freelance m’ha fet créixer molt més professionalment. Ja no espero que algú vingui a proposar-me coses, sinó que penso projectes i ho faig d’una manera molt més global i estratègica.

Creus que augmentarà el nombre de freelance en el futur?

Ara hi ha una gran tendència a l’externalització dels continguts. Les redaccions que queden retallen despeses i és més barat contractar-te a tu perquè em facis uns article que no contractar-te amb un sou, seguretat social… Crec que en el futur els freelance guanyaran pes.

El 2012 vas publicar el llibre Internet per a periodistes. Què necessita saber un periodista l’any 2014 sobre el món digital?

Les eines han pogut canviar, però les coses que són importants ho continuen sent. Saber escriure per Internet, no perdre el temps buscant, tenir un coneixement de posicionament, saber moure’t i trobar fonts d’informació, verificar, saber distribuir els continguts a les xarxes socials…

La tecnologia ens obliga a estar al dia?

Als periodistes, ens van dir que havíem d’estudiar quatre o cinc anys i després ja està. La tecnologia ens força a formar-nos. Per a molta gent dins el periodisme això ha estat traumàtic, però a altres professions es viu amb molta més normalitat.

Com creus que s’han adaptat els mitjans tradicionals a la xarxa?

Hem perdut molts anys en què les empreses no volien posar recursos perquè no veien la rendibilitat a curt termini. Estem en un moment de prova i error. Fan falta formació, eines i molta psicologia. Són processos que, més que amb la tecnologia, tenen a veure amb la humanitat.

En quin punt es troben els mitjans nacionals?

En els darrers tres anys no hi ha hagut innovació en els mitjans tradicionals, que són els que tenen més diners i recursos. Hi ha hagut molts llançaments de nous mitjans per part de periodistes autònoms i freelance, però estem paralitzats i espero que això canviï d’aquí poc.

Per què creus que no hi ha aquesta innovació?

No hi ha diners. Els nous llançaments com el Huffington Post han evolucionat cap a un model de més qualitat un cop han tingut diners. A Espanya, El País és la gran innovació? M’hi nego, perquè el que han fet és replicar un model “low cost”.

Com estan els diaris nacionals respecte els internacionals?

Els mitjans anglosaxons estan molt més involucrats en la integració de redaccions. Molts tenen Twitter perquè saben que és la manera en què es mostren a Internet com a professionals.

Quins models de negoci podrien utilitzar els mitjans per ser rendibles a Internet?

S’han de buscar nous mètodes, com l’e-commerce i diversificar les fonts d’ingressos. The Guardian i The New York Times, per exemple, també organitzen cursos.

Creus que la informació s’ha de pagar a la xarxa o que ha de ser gratuïta?

No crec en un model exclusiu. No pagaré mai per informació com notes d’agència, actualització sense profunditat… Si vols que et paguin, has d’oferir valor.

Quina és la barrera entre el periodisme i el periodisme ciutadà?

El periodisme ciutadà no existeix. Si una persona veu que cau una finestra, és un testimoni, no un periodista. Hi ha gent a Internet que sap més que nosaltres, perquè no hem continuat aprenent. És bo que un periodista estudiï Periodisme i una altra carrera per especialitzar-se.

Com creus que anirà evolucionant el paper?

De diaris, sempre n’hi haurà, però potser tindran una altra funció. Hauran d’oferir molt més valor i més històries, no notícies. Ser periodista és com tornar a ser artesà: investigar, buscar històries.  Si ho fem bé, la gent pagarà.

Pau Rodríguez (@paurodritu)

Mireia Rom (@mireiarom)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s