The New York Times: la combinació de les restriccions i la subscripció

Versió digital del The New York Times (Foto: NYTimes.com)

Versió digital del The New York Times (Foto: NYTimes.com)

El The New York Times, un dels diaris nord-americans més important que va ser fundat l’any 1851, és un dels mitjans més visitats a Internet en els Estats Units (34ª pàgina web amb més trànsit del país) i també arreu del món (116º), segons les classificacions d’Alexa. Actualment, la secció digital del rotatiu, que va aparèixer a la xarxa per primer cop l’any 1996, compta amb tres versions: una als Estats Units, una a nivell Internacional i, finalment, una a la Xina.

Fa un mes, el The New York Times va anunciar que les subscripcions digitals al diari nord-americà van augmentar el 2013 un 19% (760.000 subscriptors) respecte l’any anterior (640.000). Segons va informar el rotatiu novaiorquès, gràcies a aquest increment el The New York Times també va veure créixer els seus ingressos en quasi 149 milions de dòlars, un 36% més que el 2012.

El The New York Times ofereix en la seva versió digital la possibilitat de subscriure’s davant les restriccions que té el públic general quan vol llegir i veure tot el contingut que es publica a la pàgina web. D’aquesta manera, el rotatiu nord-americà aposta per una combinació de continguts gratuïts amb el pagament per la consulta continua de les peces informatives.

Restriccions del The New York Times digital

A primera vista, la versió digital del The New York Times sembla força accessible pel públic en general que no estigui subscrit al mitjà de comunicació. Els visitants tenen la possibilitat d’accedir a les noticies, cròniques, reportatges, articles d’opinió, blocs i multimèdia sense, aparentment, cap restricció. Tot i això, si un usuari consumeix diàriament a Internet el The New York Times, al cap d’uns dies es trobarà amb certes restriccions les quals es podran trencar amb una subscripció.

Per una banda, el rotatiu nord-americà ofereix 10 articles gratis (on s’inclou: blocs, presentacions, vídeos i altres característiques multimèdia) cada mes a NYTimes.com, a més de poder navegar sense cap restricció per la portada de la versió digital i per les pàgines principals de les diferents seccions del mitjà, dels blocs i dels classificats. Les visites es comptabilitzen per ítems i no per pàgines vistes, així un reportatge de dues pàgines comptarà com una peça i no com a dues visites.

D’altra banda, el The New York Times també ofereix restricció de la versió digital per les aplicacions mòbil. Tot i que aquestes aplicacions són gratuïtes de descarregar i instal·lar per qualsevol dispositiu smartphone, passat una setmana de prova en que tens accés il·limitat als continguts, tens la mateixa restricció de 10 peces per mes. Si utilitzes un dispositiu amb sistema operatiu Windows o BlackBerry, aquesta restricció es redueix a tres articles per mes.

Finalment, si no ets subscriptor i vols consultar un contingut publicat entre el 1923 i el 1980, has de pagar $3.95 per peça tot i que aquesta visita no compta per la restricció de 10 articles mensuals.

Un cop superes el límit de visites al mes, reps una notificació on se’t proposa la subscripció. Si decideixes no pagar i continuar gaudint de la versió digital gratuïta, has d’esperar al proper mes per tornar a poder consultar 10 articles.

Subscripcions

Per posar fi a les restriccions que pateix el públic general al visitar la seva versió digital, el The New York Times ofereix la possibilitat de subscriure’s en tres grans modalitats: la combinació “NYTimes.com + Smartphones Apps” (sense restriccions a la web ni als telèfons mòbils però sí a les tauletes), la combinació “NYTimes.com + Tablet Apps” (sense restriccions a la web ni a les tauletes però sí als telèfons mòbils), i la “All Digital Access” (sense restriccions a cap de les tres plataformes digitals).

A més, el The New York Times ofereix quatre subscripcions addicionals per diferents tipus d’usuaris. La “Home Delivery” et porta la versió en paper a casa i a més no tens cap tipus de restricció a les tres plataformes digitals. La “Digital Gift Subscription” permet regalar durant 12 o 26 setmanes una subscripció dels tres grans tipus. Finalment, la “Education Rates” està dirigida als professors i estudiants, mentre que la “Corporate Programs” es dirigeix a les companyies.

Pau Rodríguez (@paurodritu)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s